Notícies de Johannesburg

Notícies de Johannesburg

Des d’un bon principi Sud-Àfrica estava “dividida” en 4 grups racials: els blancs amb tots els drets, els “morenets” amb alguns drets, els indis amb pocs drets i finalment el africans amb cap dret i sempre jugaven cada raça amb ella mateixa.

Un dels líders del boicot esportiu era Dennis Brutus. Els negres eren mol bons atletes però no podien formar part de cap equip internacional només per se negre. Dennis va iniciar una “guerra” en que va utilitzar l’esport com a arma contra l’apartheid. Saben això dos agents secrets el van intentar arrestar i en el seu intent de fuga se’n trobà un de sobte que el va disparar, més tard, despès de la recuperació el van enviar a la presó. Des de allà va intentar excloure Sud-Àfrica dels jocs olímpics, però no va servir de res ja que es va posar en contacte amb un membre del COI(comitè olímpic internacional) i va rebutjar les seves peticions. Però els països africans van boicotejar els joc olímpic dient que no participarien si havien de participar amb ells. Més tard el COI va voler re-introduir a Sud-Àfrica, però Brutus va sortir de la presó i va tornar a la seva campanya. Van anar ell i els seus seguidors per tot el món aconseguint que s’unissin  a la causa arribant finalment amb 90 països al bàndol de Brutus. Al cap de dos anys va expulsar Sud-Àfrica de les olimpíades i seguidament de quasi totes les competicions internacionals menys del rugby.

Es podria dir que el rugby era el seu esport per naturalesa, era gairebé com una religió i els Springboks era el seu millor equip i ells es creien superiors als demés. Van començar una gira mundial i a tots els lloc que anaven els deien que no volien jugar amb ells i que ja podien tornar a casa. Els manifestants es manifestaven tan a fora com a dins del camp i tothom feia tot el possible per boicotejar partits, trajectes, etc. Al sortir de Gran Bretanya, un dels lloc al quals van anar, no van tornar-hi mai més, però l’equip va seguir la gira i es van dirigir cap a Austràlia. Els sindicats australians els prohibiren tot i els jugadors es van haver de comportar com a autèntics fugitius. El 1971 va ser l’últim com que jugaren contra Austràlia. Abans de que arribessin a Nova Zelanda els van prohibir que viatgessin al país però més tard van anar ells a la gira cap a Sud-Àfrica i això els va semblar molt malament a els altres països i als jocs de Montreal van abandonar 29 països només per la presència de Nova Zelanda. La gira continuava i els Springboks disputaven un partit contra els All-Blacks a Nova Zelanda. Justament uns minuts abans que comencés el partit uns manifestants van arrancar la reixa del camp amb les pròpies mans i es van posar al mig del camp. Els esforços van ser suficients com per aturar el parit, això va suposar la victòria pels manifestants.

Després del partit els policies van carregar contra els manifestants amb porres. Més tard el guanyador de les eleccions a Sud-Àfrica va ser Nelson Mandela, que va aconseguir unificar els blancs i els negres a través del rugby.