La vida a Jerusalem
El
documental tracta sobre 7 nens àrabs i palestins que viuen en ‘mons apart’.
Per
una banda, estan els palestins Yarko i Daniel. Ens expliquen la por que tenen
pels atemptats als autobusos.
Després
està Mahmoud, està completament d’acord en que esta és la seva terra i no la
dels jueus.
També
està la història de Sanabel, que diu que els jueus els van exiliar de les seves
cases.
Els seu pare està a la presó per ser periodista, diu que sense motiu.
Els seu pare està a la presó per ser periodista, diu que sense motiu.
Alguns
àrabs estan en camps de refugiats, aquest estan en el camp deishe.
Sadam,
conte com el seu amic Basam va morir per un tret només per llençar un pedra per
defensar-se.
Faraj,
un altre, diu que ell també tirava pedres per defensar-se.
Des
d’un primer moment de la vida dels nens, ja els ensenyen l’odi contra l’altra
raça. Es veu ben clar en el documental perquè un d’ells sempre està dient coses
dolentes als jueus.
Aquest
es barallen per defensar els seus valors, però no s’arriben a matar.
I és
quan, el director del documental, fa parlar a dos d’ells per telèfon i així
conèixer-se millor. Acaben quedant per jugar i el resultat és l’òptim, els dos
nens i els altres àrabs acaben jugant i pasant-so bé.
Per
canviar aquesta societat s’ha de començar educant als nens de que no hi ha cap
problema en que els palestins i àrabs s’estimin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario